COM NENS QUE JUGUEN
Ens mirem, però no ens veiem. Ens hem deixat de veure. Ens sentim però
no del tot. Ja no ens preocupa que pugui preocupar a l'altre. Ja no ens
importa la hipocresia, l'hem consumit i la fem nostra. Parlem i escoltem
de l'ànima lliure, però no som lliures quan sortim al carrer. Ens hem
perdut en milers de generacions amb diferents maneres de pensar; ens hem
perdut en un mar d'idees contradictòries que volem fer nostres però que
no es deixen agafar.
I som això que ara som i serem demà alguna cosa totalment diferent, perquè ningú és igual i no ho serem mai.
I seguirem jugant amb el temps, amb les persones, amb la bellesa. I seguirem jugant, com nens petits. Tot i que els nens petits ara quasi no en tenen de temps, per jugar...
I som això que ara som i serem demà alguna cosa totalment diferent, perquè ningú és igual i no ho serem mai.
I seguirem jugant amb el temps, amb les persones, amb la bellesa. I seguirem jugant, com nens petits. Tot i que els nens petits ara quasi no en tenen de temps, per jugar...
Comentarios
Publicar un comentario