I SI...
Quan estimes amb tanta força a
algú, quan has tingut una història tan intensa, sempre queda una mica d'aquell
"I si...". Jo estic en contra dels "i sí...", perquè no
solucionen res i només fan que projectar-me idees creades per una Alba que
només vol veure el mar sense ser conscient que al mar arriben canonades plenes
de merda.
Són "I si..." plens de
plans i plens de promeses caducades d'una persona que ja no és la que ocupa la
meva pell d'ara, perquè la pell es renova i es fa més gran. "I si..."
Plens de memòria i plens d'oblit que et deixa'n
abandonada al sofà pensant en tots els derivats d'una mateixa imatge creada al
teu cap; al teu cap esgotat de tanta mentida o veritat explicada a mitges.
Per això no m'agraden els "i si...", Ni del passat, ni del present ni del futur. Perquè amb "i si..." no tindríem nits boges a Cadaqués, o sexe a llits desconeguts plens de plaer, o cabells tenyits per mans amigues. Perquè amb "i si..." No seríem conscients de les canonades. I jo vaig decidir fa molt temps enrere que viuria amb els ulls oberts.
Per això no m'agraden els "i si...", Ni del passat, ni del present ni del futur. Perquè amb "i si..." no tindríem nits boges a Cadaqués, o sexe a llits desconeguts plens de plaer, o cabells tenyits per mans amigues. Perquè amb "i si..." No seríem conscients de les canonades. I jo vaig decidir fa molt temps enrere que viuria amb els ulls oberts.
Comentarios
Publicar un comentario