FLAMA
He estat mirant records.
Que ràpid oblido, que ràpid passo pàgina...
I que ràpid estimo, exploto i em perdo en els altres.
Quina por.
Veig que estava més prima i m'agradaria tornar-hi; encara que estigues malalta de mi mateixa, tot i que no hi hagués reflex ben fet des dels meus ulls malalts (encara lluito per saber-me mirar).
Veig que tenia els cabells curts; i estic més a gust ara, encara que a vegades vulgui rapar-me i demostrar, un altre cop i per raons equivocades, que el meu cos no em defineix.
He estat mirant records, i és tendre perquè el temps passa i es desfà i la memòria perdura d'aquesta manera; amb imatges, amb cançons, amb bitllets d'avió de quan podíem viatjar.
I em pregunto si jo sóc oblidada de la mateixa manera o si em converteixo en fotografies guardades a un calaix, o en notes fetes a llapis a un llibre regalat, o a la memòria perduda d'algun telèfon mòbil.
Comentarios
Publicar un comentario