Avui m'he sentit fràgil, vulnerable i dèbil. He sentit por, i m'he fet petita. Avui no he sabut com actuar davant el perill, davant la nit i davant les persones que només volen fer soroll. M'he sentit part d'un entramat d'inseguretats alienes; una joguina amb la qui la gent es desfoga per ignorar el seu propi patiment. He volgut ser d'algú; en aquell moment en què el cor m'ha bategat tan fort que semblava que me n'anava a sortir del pit, he volgut ser d'algú, com abans. Sentir-me segura en la idea que algú hagués fet tremolar mar i terra si a mi m'arribava a passar alguna cosa. Sé que és un error, que no ho necessito i que, per sobre de tot, és una il·lusió, però la realitat és que davant la por i la gola feta un nus, he volgut ser d'algú i he volgut ser protegida.
GRACIAS
A veces se necesita tiempo, ver el mundo de otro color; de gris, un gris muy oscuro. A veces se necesita distancia, meses de silencio y algún que otro encuentro imprevisto que nos haga sonreír. A veces se necesita ruptura, de algo; del tiempo, del corazón. Se necesita crecer, aprender a estar solx, a construir caminos. A veces se necesitan empujones, romper con la cuerda que nos mantenía a salvo. A veces se necesita empezar de nuevo, cambiar, dejarnos marcar por almas buenas, por almas malas, por almas propias. A veces necesitamos darnos una oportunidad a nosotrxs mismxs. A veces hay que reencontrarse con nuestro Súper Heroe. A veces se necesitan ver recuerdos, beber de las memorias que nos hacían nosotrxs y darnos cuenta de lo mucho que se puede compartir en poco tiempo; en cómo cada sonrisa contaba y en cómo cada mirada era real al tocarse. Y ahí estaba la amistad, guardada, esperando. Y ahí estaba la amistad, esperando el reencuentro. Y tal v...
Comentarios
Publicar un comentario