I ENCARA

I encara espero la fam, el desig, la por. Encara espero que tot sigui un somni i que desperti i que sigui igual que ahir però millor que demà. I et miro i penso en totes aquelles coses que podria fer, que podria dir, podria pensar; i que tu ja has fet, ja has dit i ja has pensat.

Encara estic esperant l'oportunitat perfecta per fer-me gran, però vull seguir sent una nena. Vull els meus peus als basalts quan plou; vull ballar a la cuina amb tothom que vulgui ballar amb mi; vull riure com riuen els nens quan descobreixen que poden moure les mans i els peus al seu gust; vull ser el cel... vull ser el cel i enamorar-me de la lluna, del mar, del sol. Vull ser una gata; una gata salvatge que no li temí als llamps, perquè el Sol tem a la pluja amb por que s'apagui la seva llum.

Vull ser un camí. Un camí que mai acabi perquè d'això es tracta la vida: que mai acaba; sempre torna a començar en algun punt, d'alguna manera, amb algú... a soles. I vull seguir el camí però també deixar camins enrere. Vull ser Jo de totes les maneres possibles com ja he volgut ser abans.
I encara estic esperant la llum, la nit, el dia. I encara estic esperant la pluja, que remulli aquests peus secs que han plorat massa. I t'espero a tu, àngel. T'espero a tu. Ens trobem a la vorera del somni.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME