COM NENS QUE JUGUEN

Ens mirem, però no ens veiem. Ens hem deixat de veure. Ens sentim però no del tot. Ja no ens preocupa que pugui preocupar a l'altre. Ja no ens importa la hipocresia, l'hem consumit i la fem nostra. Parlem i escoltem de l'ànima lliure, però no som lliures quan sortim al carrer. Ens hem perdut en milers de generacions amb diferents maneres de pensar; ens hem perdut en un mar d'idees contradictòries que volem fer nostres però que no es deixen agafar.

I som això que ara som i serem demà alguna cosa totalment diferent, perquè ningú és igual i no ho serem mai.

I seguirem jugant amb el temps, amb les persones, amb la bellesa. I seguirem jugant, com nens petits. Tot i que els nens petits ara quasi no en tenen de temps, per jugar...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME