ETS

Ets. Mai has deixat de ser.
Ets i et renoves com les flors a la primavera, amb l'única diferència que tu, com a mortal incansable per saber, et renoves constantment.

Ets.
Ets com una melodia guiada per un piano de cua; ets com un badall al matins, com la calor, sempre sorprenent.

Ets.
Ets com aquella parella d'ocells que volen junts però se saben trobar a faltar.
Ets com aquell riu que dóna al mar; com aquell vaixell que dóna a port; com aquella muntanya que ens veu ballar.

Ets. Mai has deixat de ser.
Ets tan simple com la pluja i a vegades crec haver-me confós de paradís quan no et veig.

Ets.
Ets totes aquelles coses que s'amaguen de la por, que lluiten per la llum.

Ets.
Ets paraules refugiades al meu cor; ets poesia saturada als meus pulmons de cotó.

Ets. Ets. Ets. Ets. Ets. Ets. Ets.

Ets. Mai has deixat de ser.
Ets com un estel a l'infinit d'aquest cel tan llunyà, tan proper.
Ets com l'oceà dels meus ulls quan he perdut la fe.
Ets com el rampell que crema el bosc i el tabac del mort.
Ets la música del meu cap i el cap del meu batec.
Ets el do re mi; ets el llaç, el regal, el Nadal.

Ets.
Ets la inspiració.
Ets la lluna d'aquesta nit, el sol d'aquest matí.
Ets la simplicitat d'un paper en blanc i la complexitat de tots nosaltres.

Ets la filla, la mare, l'àvia.
Ets el fill, el pare, l'avi.

Ets el perfum dels llavis embriagats per l'amor i el caos mental de la naturalesa immensa al teu cervell.

Ets cendra... Ets foc.
Ets vides perdudes i ets neixements.
Ets la meva paraula, el meu pensament.
Ets la força qué m'empeny, que em llença, que em crema.

Ets l'esperit d'un nen que somia despert; d'un adult que somia dormit i d'aquella flor que viu un somni.
Ets el riure qué m'abraça per les nits.
Ets l'estimo que m'encanta sentir, que m'encanta dir.
Ets l'adéu. Ets el viatge de qui se'n va, de qui torna.
Ets la nineta dels ulls que ploren d'emoció per la vida.

Ets. Mai has deixat de ser.



                               ETS DESTÍ.



P.D.: Per tothom que no creu que és.