ULLETS NEGRES

M'espero a la sortida el sol, però es fa tard i vull les últimes copes de vi amb aquells ullets que em perden i em troben amb cada cançó, creades entre danses i rialles improvisades.

I ja he vist els teus ulls negres... i ja he vist la teva llum, i vull dormir a la vorera teva, que s'està més calentó. I vull ballar-te a la platja fosca, amb la boira tendra que m'adorna les galtes amb petons. Petons pot ser fets de sal... pot ser fets de memòries d'aquelles que s'escriuen i es converteixen en escalfo.

M'espero a l'última hora del dia per poder deixar-me anar els cabells i sentir la Lluna fer-me mare del Cel, de la Terra i del Sol. Fer-me mare de la sorra que m'acaricia els peus amb tendresa, sense pressa ni justificacions. Pel plaer de tocar-me.

I ja he vist els teus ulls negres. I ja he vist la teva llum... I crec haver vist un àngel dins d'aquesta habitació. Un àngel que dorm i somia que vola, i que quan a la vida real s'enlaira, deixa de ser àngel i es converteix en vent; que juga i em fa sentir viva.







Per aquests dies a Cadaqués



Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME