I SI...

Quan estimes amb tanta força a algú, quan has tingut una història tan intensa, sempre queda una mica d'aquell "I si...". Jo estic en contra dels "i sí...", perquè no solucionen res i només fan que projectar-me idees creades per una Alba que només vol veure el mar sense ser conscient que al mar arriben canonades plenes de merda.

Són "I si..." plens de plans i plens de promeses caducades d'una persona que ja no és la que ocupa la meva pell d'ara, perquè la pell es renova i es fa més gran. "I si..." Plens de memòria i plens d'oblit que et deixa'n abandonada al sofà pensant en tots els derivats d'una mateixa imatge creada al teu cap; al teu cap esgotat de tanta mentida o veritat explicada a mitges.

Per això no m'agraden els "i si...", Ni del passat, ni del present ni del futur. Perquè amb "i si..." no tindríem nits boges a Cadaqués, o sexe a llits desconeguts plens de plaer, o cabells tenyits per mans amigues. Perquè amb "i si..." No seríem conscients de les canonades. I jo vaig decidir fa molt temps enrere que viuria amb els ulls oberts. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME