DIMONIS

Imagina no veure els teus dimonis, i viure la vida com una pel·lícula sense so, on ningú sap com mirar-te des de dintre, on les teves llàgrimes es fan oblit en el moment que toquen la pell; en el moment que toquen les meves mans i aquestes ens fan ombra per l'estiu que ens mulla els cossos. Estic desitjant que sigui hivern amb tu. 

Imagina no veure els teus dimonis, i no saber contra que lluitar quan la tempesta s'apropa; i m'agradaria oferir-te un llit on descansar i un cos on somriure. M'agradaria oferir-te una nit a Barcelona, on plogui, si tenim sort, i on els petons ens fessin oblidar el temps, la gent, i la roba. 

Imagina no veure els teus dimonis, i ballar la vida tot sol. A mi m'agradaria que sabessis que les meves mans volen ballar amb tu si a la nit no vols sentir-te perdut quan les llums s'escapen, i que vulguis trobar-te en mi, també. A mi m'agradaria veure't brillar, amb mi o sense mi, amb les meves mans o sense les meves mans fen-te l'amor; perquè els teus dimonis i els meus, s'han fet amics.