VAIG

Hi ha persones que s'agafen a la vida amb la punta dels dits. La gran por és la propera pluja que els faci relliscar. Hi ha dolors que creixen i es fan un mur de formigó al voltant del cor. 

Cridem, ens ofeguem, ens agafem la carn i ens fem ferides que no curen amb altre cosa que no siguin petons tendres, abraçades llargues, riures infinites i mirades intenses. 

Hi ha persones que la vida la veuen des de lluny, i passen les hores, i creuen seguir respirant normal, sense esforços, i per dintre ploren, per dintre rellisquen igualment. Hi ha persones amb mig oceà als pulmons.

Jo estic creant conductes per poder-me alliberar de tanta aigua que m'ha creat reflexos plens de mentida. 

Arribarà un dia on les mans perdran força i ens deixarem caure. O potser ja hem caigut... i la vida és aquest espai buit que compartim amb altres animes de pell dolça. 

Vine, i omple'm de les teves onades. 

Vaig, i t'explico històries boniques escrites en temps de calma.