FLAMA

He estat mirant records. 
Que ràpid oblido, que ràpid passo pàgina... 
I que ràpid estimo, exploto i em perdo en els altres. 

Quina por.

Veig que estava més prima i m'agradaria tornar-hi; encara que estigues malalta de mi mateixa, tot i que no hi hagués reflex ben fet des dels meus ulls malalts (encara lluito per saber-me mirar).
Veig que tenia els cabells curts; i estic més a gust ara, encara que a vegades vulgui rapar-me i demostrar, un altre cop i per raons equivocades, que el meu cos no em defineix.

He estat mirant records, i és tendre perquè el temps passa i es desfà i la memòria perdura d'aquesta manera; amb imatges, amb cançons, amb bitllets d'avió de quan podíem viatjar. 

I em pregunto si jo sóc oblidada de la mateixa manera o si em converteixo en fotografies guardades a un calaix, o en notes fetes a llapis a un llibre regalat, o a la memòria perduda d'algun telèfon mòbil.

Em pregunto si sóc memorable, perdurable, infinita, flama. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME