Avui m'he sentit fràgil, vulnerable i dèbil. He sentit por, i m'he fet petita. Avui no he sabut com actuar davant el perill, davant la nit i davant les persones que només volen fer soroll. M'he sentit part d'un entramat d'inseguretats alienes; una joguina amb la qui la gent es desfoga per ignorar el seu propi patiment. He volgut ser d'algú; en aquell moment en què el cor m'ha bategat tan fort que semblava que me n'anava a sortir del pit, he volgut ser d'algú, com abans. Sentir-me segura en la idea que algú hagués fet tremolar mar i terra si a mi m'arribava a passar alguna cosa. Sé que és un error, que no ho necessito i que, per sobre de tot, és una il·lusió, però la realitat és que davant la por i la gola feta un nus, he volgut ser d'algú i he volgut ser protegida. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Aprendo (a veces)

DOMINARME